Sunday, September 28, 2008

Carta oberta a ciutadans:

Valgui l’avinentesa per saludar-los i manifestar el meu respecte al seu grup parlamentari.
Ahir diumenge vostès van exercitar el seu dret a manifestar-se tot demanant un ensenyament bilingüe per al sistema educatiu català; Doncs utilitzaré les línies següents per dir quin és el meu pensament sobre aquest tema.

No tinc cap tipus de coincidència ideològica amb els seus pensaments, però els respecto. Dedueixo de les seves accions que volen una Catalunya bilingüe on es pugui parlar castellà i català sense cap tipus de problema, no? Doncs que jo sàpiga no n’hi ha cap de problema. Qui es troba discriminat per parlar castellà? No conec a ningú que hagi estat multat per parlar castellà, és més, a Catalunya els castellanoparlants sempre han tingut la llibertat adequada per parlar la seva llengua, ningú els ha molestat ni els ha impedit que la puguin parlar. Puc dir el mateix dels catalans a Catalunya? Vull recordar que durant 40 anys es va prohibir rotundament parlar la nostra llengua i utilitzar la nostra cultura per part dels espanyols guanyadors de la guerra civil.



A causa del procés democràtic, Espanya es va convertir en un país amb un model polític anomenat de les autonomies, on s’exerceix un autogovern per part d’aquestes cap al seu propi territori. Gràcies a aquest model polític, Catalunya té un estatut que ha estat modificat tot just fa uns anys per millorar-lo i adaptar-lo a la realitat social.

És aquesta llei la que estableix les normes bàsiques que regulen la societat catalana. Aquesta llei votada i acceptada democràticament pels ciutadans de Catalunya estableix que la llengua vincular ha de ser el català. Quin mal li troben a això? Afegeix també, que al sistema educatiu català, la llengua vincular serà el català. Quin mal li troben a això? Els ciutadans en el seu moment van ratificar la llei d’immersió lingüística que vostès tant critiquen, és una decisió acceptada per tothom. Partim d’una premissa tan bàsica com simple, senyors de ciutadans, si el català no és llengua vincular a Catalunya on o serà?

Vostès tenen tanta obsessió amb aquest tema que arriben a dir tantes bajanades com que es podrien reduïr els accidents de trànsit si els cartells estiguessin escrits tant en castellà com en català. Han viatjat mai a algun país estranger en cotxe? Vostès no entenen les senyals de trànsit que, per altra banda són universals?

La llei de les administracions públiques diu que es podrà escollir la llengua que es vulgui per tramitar qualsevol procediment administratiu, veuen vulnerat els seus drets? No els atendran a Catalunya si parlen Castellà? Simplement no m’ho crec! Sembla ésser que vostès es declaren defensors del bilingüisme, però crec que no acaben de veure molt bé la realitat social de Catalunya, de veritat creuen que el castellà no es parla? Que corre perill? Doncs com va dir en el seu moment el President Pujol, els convido a sortir al carrer i què vegin la realitat social de Catalunya. Preguntin a qualsevol nen o estudiant o persona que hagi estat instruïda al sistema educatiu català si no parla bé les dues llengües (com a mínim)?

En alguns moments és tant patètica la seva actuació demanant la llibertat que s’obliden que estan depreciant a la gent que si que vol viure plenament en català.
Aquesta és un altra senyors de ciutadans (i companyia), un catalanoparlant pot viure plenament en català? Doncs jo crec que no, si no on es troben les pel•lícules de cinema traduïdes al català? I l’etiquetatge dels productes? O les planes webs? No, doncs resulta que no, però i un castellanoparlant? Aquí la cosa ja canvia, no creuen?


Simplement senyors/es de ciutadans, baixin a la terra i mirin bé la realitat a Catalunya i no la manipulin al seu plaer, si no, no s’integraran mai a la societat per la qual demanen tanta llibertat.

Monday, September 15, 2008

Incoherència.

Avui em trobava amb uns companys al bar de la facultat de ciències jurídiques, quan un noi i una noia ens han vingut a donar díptics sobre el Sindicat d’Estudians dels Països Catalans. Fins aquí tot bé. Però quina ha estat la sorpresa que als pocs segons, aquestes persones han tret un spray i han començat a fer pintades en contra del pla de Bolonyia. Tots els presents ens hem quedat estupefactes per la conducta que tenien.




La meva pregunta és: Si ells que són els abanderats (segons ells diuen) de la causa universitària catalana, perquè pinten les universitats? Són els primers que no cuiden el mobiliari que és de tots i són els primers de reivindicar-lo? Aquí hi ha una conducta que no quadra. Qui són ells per fer les pintades a un lloc que és de tots?

La seva conducta demostra, una vegada més, que ells l’únic que volen és “fer merder” i no pas un ensenyament de qualitat.
Sobre els díptics que ens han donat sobre el nou pla d’estudis, quines alternatives proposen?

Encara no les he vist.

Wednesday, July 9, 2008

Endollat!

Pàgina 6 de Vivir de La Vanguardia a dimecres 9 de Juliol de 2008.



Doncs sí, la realitat supera a la ficció i és que ja era d’esperar. Últimament ja es sentien comentaris de tipus: on és en Mallol? Desprès de l’espectacle que va fer a les eleccions [quines llàgrimes més reals! (si és que amb clori-li es pot fer molt)] l’Agustí a tornat. Ara es veu que és responsable de les activitats pedagògiques de l’empresa pública que gestiona els residus urbans. I ens preguntem: i això? Doncs es veu, segons relata l’esmentat diari, que el consell d’administració (presidit per l’oficina de col·locació socialista Pep Fèlix Ballesteros) va crear el lloc de treball amb l’estipulació que això comporta (sous, horaris i demés).





Però es veu que el senyor Mallol no va a treballar ja què, segons diu ell, no fa falta que estigui físicament per desenvolupar el meu projecte. Déu ni do!

I és clar, com era d’esperar, alguns treballadors estan preocupats. Com pot ser que una persona que no tingui titulació superior pugui accedir a un càrrec d’aquestes característiques quan hi ha gent més preparada a l’empresa? Doncs es veu que deu ser un càrrec fet a mida, i és què s’han de tornar favors, no? Al menys és el que es dedueix de tot plegat. Deixa CiU per fer campanya amb el PSC-PSOE i és clar, alguna cosa n’ha de treure, doncs aquí ho tenim. Un lloc de treball que segur que no deu estar gens malament.



És tan descarat, que ja ni es molesten a tapar a la gent que “endollen” (amb perdó del símil) a l’administració.

Amb relació amb aquest tema, oficina de col·locació pública de membres del govern, a la pàgina 13 del mateix diari, veiem un altre titular, si més no curiós: CiU denuncia la inflació d’alts càrrecs al tripartit.

Doncs sí, l’oficina de treball també arriba a la Generalitat de Catalunya, és veu que els alts càrrecs han augmentat un 58%, de 149 a 236 i els funcionaris de carrera 117.524 a 163.061. En el cas dels alts càrrecs no és només el sou (que ja deu ser bastant alt de per si) si no què, a més, s’ha de sumar les dietes, el cotxe oficial, l’escorta, i un llarg etc. Total, que els impostos dels contribuents catalans van destinats, en gran mesura, a augmentar els llocs de treball de certs grups polítics que ja estan instaurats al poder.



Doncs si que s’ho emprenen seriosament aquest govern tripartit i d’esquerres en donar lloc de treball a la gent... Una suma més del despotisme, el sectarisme, el favoritisme i tornada de favors cap a la gent que a fet alguna cosa per ells, el més clar exemple, el senyor Agustí Mallol.

Friday, July 4, 2008

Paco, Paco, frena que derrapas un rato.


Llegeixo al portal web e-notícies aquest titular:  Francisco Caja tracta Pujol de malalt (us adjunto link: http://politica.e-noticies.cat/francisco-caja-tracta-pujol-de-malalt-18665.html ).

 Desprès de veure el vídeo trec unes quantes conclusions sobre aquest senyor, encara que a vegades penso que és un personatge més dels que deambulen per aquest món, però com que ell fa ús de la seva llibertat d’expressió, jo també en faré de la meva i no penso ésser gens “políticament correcte”, no, avui, no toca. 


Anem a veure senyor Caja, vostè viu a Catalunya o ve de tant en tant de Mart? Vostè creu que a Catalunya el castellà està discriminat? Perseguit? Que es prohibeix parlar-lo? Que et veuen com una cosa rara si el parles? Doncs crec que va vostè molt mal encaminat. A Catalunya, la llengua oficial és el català, és la llengua vincular de l’administració pública catalana. Ara bé, no s’alarmi senyor Caja, que el català sigui la llengua vincular a Catalunya, (per altra banda la cosa més normal del món, no?), no vol dir que ningú li impedeixi parlar castellà, no, si no, miri vostè l’EAC ’06 on veurà al seu article 33 els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya, llegeixi-ho i veurà el que s’anomena el dret d’opció lingüística. N’estic segur que si vostè es dirigeix a qualsevol funcionari de l’administració pública catalana i li demana que li parli en castellà per les raons que vostè cregui oportunes ho farà com a bon professional que hauria de ser, ara bé: puc dir jo el mateix d’un funcionari de l’administració central?

Si vostè segueix observant l’EAC ’06 veurà que al seu article 34 s’estipula que el ciutadà podrà ser atès amb la llengua que ell vulgui fent ús del ja anomenat dret d’opció lingüística. Seguim pensant que el castellà està discriminat a Catalunya? Bé, doncs per a que no digui que només em baso en lleis catalanes (de vostè ja m’ho espero tot) li diré que a la llei 30/92 de les administracions públiques, al seu article 36 (la llengua dels procediments) ve a dir el mateix que diu l’Estatut de Catalunya, o sigui que vostè pot triar la llengua que prefereixi i estant a una Comunitat Autònoma on tingui una llengua pròpia primarà el que diguin les lleis de l’esmentada comunitat, és a dir, el que digui, en aquest cas, l’estatut, que ve a dir, com ja li he dit abans, que la llengua vincular és el català.

Sobre el manifest en defensa de la llengua castellana, no mi estendré molt perquè tampoc vull entrar en debats insípids que aquí ja vam passar fa temps i ademés es van solucionar amb l’actual sistema d’immersió lingüística al qual em referiré més endavant. Sobre el manifest dir-li que em sembla molt bé que un col·lectiu de gent pugui expressar-se lliurement i com que vostès ho fan jo també ho faré i per tant crec que no tenen ni idea de la situació en que es troba el castellà a Catalunya (aquí ve la pregunta del principi: vostè viu a Catalunya o ve de tant en tant de Mart?) és notori que el castellà es troba present a reu de principal català  no per això se’n fa un drama.

Amb l’actual sistema d’ensenyament d’immersió lingüística el que es preten és obtindre un nexe en comú (entre altres coses) per a què tots els ciutadans que resideixin al país (que no li doni un atac de cor senyor Caja si parlo de Catalunya com a país) puguin tenir certes coses en comú, en aquest cas, una llengua per parlar, i així estendre la cohesió social. De fet, és un èxit del sistema d’immersió lingüística que els ciutadans de Catalunya tinguem un president (encara que no sigui molt eficient en termes polítics) nascut a fora però integrat al país. 


 La llengua principal és el català, però els catalans nacionalistes (parlo per mi) no tenim cap por en aprendre d’altres, tal i com s’ensenyen al sistema educatiu, castellà, angles, francès, etc. Així, crec jo, quan una persona sap més llengües més rica intel·lectualment és. Puc dir el mateix de vostès senyor Caja?

 

A Catalunya no s’amenaça a ningú per parlar castellà, ni ens alarmem, ni diem bestieses, simplement volem conservar la nostra llengua com a eix vertebrador de la nostra societat, ho pot entendre això? No digui que el castellà es troba en situació d’indefensió perquè aleshores hauríem de començar a filar prim i n’estic segur que vostès perdrien la partida, ja que per exigir la plena igualtat lingüística, jo, com a catalano-parlant, hauria d’exigir l’etiquetatge en català, el doblatge en català, que la noia que m’atén quan vaig a comprar pa i que quan no sigui de Catalunya em parlés català, i un llarg etcètera que ara no faré.

Segueix pensant igual? Suposo que sí, ja que amb les seves declaracions vostè demostra que és un impertinent i un mal educat. Pot estar o no d’acord amb una persona, sobre la seva manera d’actuar i de pensar, però sempre s’han de mostrar les discrepàncies amb educació (creia que vostè ja ho sabia això, que per això és professor d’universitat) i no faltar al respecte i quan vostè diu que el President Pujol té accessos paranoics, crec que falta al respecte, n’estic segur que si a vostè li diguessin el mateix no li agradaria, li seria incòmode i, segurament, posaria el crit al cel. Doncs respecti a les persones. Ara bé, veient la seva actitud xulesca al programa m’espero ven poc de la seva persona.

Per últim dir-li, no vull allargar-me molt amb aquest tema, que no tots els nacionalistes sóm cruels i uns diables. Condemnem la violència. Amb violència no s’arriba a cap lloc (que trist que aquestes alçades encara ho hagi de dir) i per tant estic totalment en contra que hagi de portar escolta a la universitat o que es senti amenaçat per defensar unes idees. Puc dir jo el mateix? Puc no sentir-me amenaçat a la resta de l’estat espanyol per ser i parlar en català?

 

Baixi a la terra senyor Caja que veurà les coses amb més serenor i tal i com diuen els joves: Paco, paco, frena que derrapas un rato. 

Sunday, June 29, 2008

I això no és nacionalisme?

La selecció espanyola ha guanyat l’eurocopa. Bé per ells. És normal que desprès de 44 anys surtin els aficionats a celebrar-ho amb ganes. És normal que, fins a cert punt, les banderes espanyoles siguin les que més es vegin pels balcons. És, fins a cert punt, normal.


Ara bé, el que no és normal és que s’aprofiti aquest esdeveniment per fer gala del nacionalisme espanyol, d’aquell nacionalisme espanyol que surt a relluïr quan tot va bé (vull recordar que la selecció espanyola guanyi l’eurocopa no vol dir que es solucioni la crisi econòmica) doncs aquells que demanaven respecte per sentir-se espanyols o aquells que lluitaven (a la seva manera) en contra del nacionalisme i per la "llibertat" són aquestos mateixos els que ara farden de ser espanyols, de treure les banderetes en mig del carrer i de tots a una que sóm els millors. És curiós com ara ells si que poden cridar ben fort que visca Espanya i la selecció, però aquells que estan a favor de les seleccions catalanes o que són nacionalistes però no espanyols, sinó del seu territori, aquests no poden dir res. És curiós com ara si que es pot ser nacionalista, però espanyol.


I em pregunto: tota aquesta parafernàlia no és nacionalisme? Els catalans no podem tenir les nostres seleccions però Espanya sí? N’estic segur que ara aquells que criticaven tant el nacionalisme “separatista” són els més nacionalistes, però espanyols.


I això no és nacionalisme? Doncs que s’ho facin mirar.