I això no és nacionalisme?

La selecció espanyola ha guanyat l’eurocopa. Bé per ells. És normal que desprès de 44 anys surtin els aficionats a celebrar-ho amb ganes. És normal que, fins a cert punt, les banderes espanyoles siguin les que més es vegin pels balcons. És, fins a cert punt, normal.

Ara bé, el que no és normal és que s’aprofiti aquest esdeveniment per fer gala del nacionalisme espanyol, d’aquell nacionalisme espanyol que surt a relluïr quan tot va bé (vull recordar que la selecció espanyola guanyi l’eurocopa no vol dir que es solucioni la crisi econòmica) doncs aquells que demanaven respecte per sentir-se espanyols o aquells que lluitaven (a la seva manera) en contra del nacionalisme i per la "llibertat" són aquestos mateixos els que ara farden de ser espanyols, de treure les banderetes en mig del carrer i de tots a una que sóm els millors. És curiós com ara ells si que poden cridar ben fort que visca Espanya i la selecció, però aquells que estan a favor de les seleccions catalanes o que són nacionalistes però no espanyols, sinó del seu territori, aquests no poden dir res. És curiós com ara si que es pot ser nacionalista, però espanyol.

I em pregunto: tota aquesta parafernàlia no és nacionalisme? Els catalans no podem tenir les nostres seleccions però Espanya sí? N’estic segur que ara aquells que criticaven tant el nacionalisme “separatista” són els més nacionalistes, però espanyols.

I això no és nacionalisme? Doncs que s’ho facin mirar.